Inferus

Premi de Dansa Institut del Teatre 2024

Una proposta bella i pertorbadora on cos, llum, escenografia i música es fonen en una dansa hipnòtica i visceral sobre l’origen, la destrucció i les formes de ser al món

Em trobava a la vora de la vall dolorosa, de l’abisme on ressonen com trons planys infinits.
Dante Alighieri

Els mons del més enllà que va imaginar el poeta italià Dante Alighieri i la tradició iconogràfica sobre la mort de Crist són algunes de les referències de les quals parteix Inferus. Aquests referents són passats per les entranyes de quatre intèrprets, dibuixats en les seves carns en una reescriptura femenina. Elles encarnen aquesta història de les imatges del cos.  

Gisela Riba explora les possibilitats poètiques d’allò patètic i d’allò no humà per preguntar-se què significa ser humà. Més enllà dels referents implícits, la peça ens convida a deixar-nos travessar per la història de la vida i la història mítica de la humanitat en una viatge sensorial i catàrtic a l’ADN de l’espècie humana, tot cercant allò que tenim en comú. 

S’adverteix els espectadors i espectadores que durant l’espectacle s’utilitzen efectes lumínics amb llum estroboscòpica.